Marxandatge produït a Europa, lliurat a 100 mercats, amb els comptes d’importació ja al pressupost.

Resposta curta: No quan la mercaderia surt de la UE: la nostra factura d’exportació porta 0% d’IVA i conservem la prova d’exportació que ho justifica. Però l’exempció segueix la mercaderia, no la vostra empresa. Una empresa de fora de la UE que fa lliurar marxandatge dins la UE, a un esdeveniment a Berlín o una oficina a Madrid, fa un lliurament dins la UE i tributa com a tal.

• Lliurat fora de la UE: 0% d’IVA europeu a la nostra factura, sigui on sigui registrada la vostra empresa. El substitueix l’IVA o GST d’importació de la destinació, estimat al pressupost.
• Lliurat dins la UE a un client de fora: amb el NIF-IVA europeu vàlid de l’entitat receptora, 0% amb inversió del subjecte passiu; sense, IVA local del país de destinació via finestreta única, del 17% de Luxemburg al 27% d’Hongria. Una adreça de fora de la UE a la factura no eximeix un lliurament a París.
• Regne Unit: facturat per la nostra societat britànica amb el 20% d’IVA britànic, o exportació UE al 0% amb la duana britànica gestionada.
• Suïssa i Noruega: exportació UE al 0%, IVA d’importació local del 8,1% i del 25% respectivament, prepagat en DDP.
• Campanyes amb diversos trams: cada destinació tributa amb les seves pròpies regles dins una mateixa comanda, amb facturació separada per entitat si el vostre equip financer ho necessita.

On es lliura la mercaderia decideix l’impost. On s’envia la factura, no. És el malentès més freqüent del marxandatge transfronterer, i preferim deixar-ho escrit aquí que explicar-ho després d’una inspecció.

Resposta curta: L’aranzel depèn de tres coses que declarem a cada línia: el codi SA, el país d’origen i el valor en duana. L’IVA o GST d’importació es cobra després sobre valor més aranzel al tipus de la vostra destinació. Estimem les tres al pressupost, i l’origen és el que sorprèn: el marca la fàbrica, no el magatzem.

• Els acords comercials eliminen l’aranzel quan la mercaderia es qualifica. La UE té acords preferents amb el Canadà (AECG), el Japó, Corea del Sud, Singapur, el Vietnam, Nova Zelanda, el Regne Unit, Suïssa i Noruega, Turquia (unió duanera), els Balcans occidentals, Ucraïna, Mèxic, Xile, Colòmbia i el Perú, Egipte, el Marroc, Tunísia i Sud-àfrica, entre d’altres. La mercaderia fabricada a la UE sol entrar en aquests mercats sense aranzels amb una declaració d’origen a la nostra factura.
• On no hi ha acord en vigor en el moment d’escriure això, els Estats Units, Austràlia, els països del Golf, l’Índia, la Xina i el Brasil entre d’altres, s’aplica l’aranzel general a qualsevol origen: en categories promocionals, normalment del 0% al 20%, amb el tèxtil a dalt del rang.
• La mercaderia fabricada a l’Àsia i enviada des d’Europa paga l’aranzel general a tots els mercats, amb acord o sense. Bona part del catàleg promocional es fabrica a l’Àsia fins i tot sota marques europees, així que marquem l’origen per línia i orientem cap a opcions fabricades a la UE quan l’estatus lliure d’aranzels importa.
• Tipus d’impost d’importació que trobareu: 5% de GST al Canadà, 10% a Austràlia i el Japó, 15% a Nova Zelanda, Sud-àfrica i l’Aràbia Saudita, 5% als Emirats, 9% a Singapur, 16% a Mèxic, 20% a Turquia; els Estats Units no tenen IVA federal, només aranzel i, si escau, impost estatal sobre vendes. Les empreses registrades solen recuperar l’IVA o GST d’importació; els Estats Units, que no en tenen, són l’excepció.
• El mínim exempt rarament és el vostre amic: l’exempció nord-americana de 800 dòlars va acabar per a les importacions comercials el 2025, la canadenca és de 20 dòlars canadencs i la majoria de mercats graven els enviaments comercials des de la primera unitat. Planifiqueu cada comanda com a subjecta a impostos.

Cada xifra del pressupost és una estimació basada en la classificació, l’origen i el valor que declarem; la duana de destinació fixa els imports finals. No infravalorem, no canviem descripcions ni dividim enviaments per esquivar llindars, i ho declinem amb educació quan ens ho demanen.

Resposta curta: Trieu DDP per a una sola factura i res a pagar a la porta; trieu DAP si teniu agent de duanes i registre d’importador i voleu reclamar l’impost d’importació vosaltres mateixos. Tots dos són termes de lliurament dels Incoterms 2020; la diferència és qui actua i paga a la duana de destinació. El terme es decideix abans de l’enviament i no es renegocia mai a l’arribada, i el DDP no està disponible a totes les destinacions.

Per què el DDP a vegades és impossible, amb honestedat:

• Lleis d’importador local: diversos mercats exigeixen que l’importador registrat sigui una empresa registrada localment. El Brasil, l’Índia, la Xina, l’Aràbia Saudita i els Emirats són els exemples habituals; allà el DDP en sentit estricte no pot existir legalment i cotitzem DAP amb els càrrecs d’importació estimats, o treballem amb l’importador local que designeu.
• Sense soci de despatx: en un grapat de destinacions els nostres agents no ofereixen prepagament d’aranzels, o només per sobre o per sota de certs valors.
• Categories regulades: aparells elèctrics, bateries, tèxtil i productes infantils poden requerir llicències o registres de l’importador que només pot tenir una entitat resident.
• Valor de l’enviament: valors molt alts poden superar el que un agent de missatgeria avança; llavors organitzem DAP amb el vostre agent o amb un transitàri dedicat.

En DDP, l’exportador o el seu agent sol ser l’importador registrat, de manera que l’IVA d’importació pagat en nom vostre no és vostre per reclamar. Quan la recuperació importa i la destinació ho permet, muntem el DDP mantenint la vostra empresa com a importador amb la vostra autorització. Quan no, el DAP és la recomanació honesta.

L’exprés és una decisió a part de l’Incoterm i també s’ha de prendre abans de l’enviament. No cotitzem EXW, FOB ni CIF per a marxandatge: reparteixen la responsabilitat entre tres parts i serveixen per al comerç de contenidors entre professionals de la logística, no per a una campanya de marca.